Va somriure amb un somrís picardiós, mitjà sorneguer.
- Que t'estàs rient de mí? -vaig preguntar-li, una mica molesta.
- No, dona. És clar que no. Només estava pensant que el que ets és de emoció fràgil... bo, de natura fràgil millor dit, i per això tens que escogir de bon tros cuidat a qui deixas entrar al teu cor, i fins on -va respondre'm, amb aquella mirada de tendresa que se li posava de vegades, mitjà condescendent mitjà protectora.
